Necessari 9

Cóm està remugant-nos a tots els Valencians, el digerir este «No, 9 d’Octubre 2020». Pot ser que, per la ment d’algú que li té repelús a la festa, o vol girar son significat, d’haver sabut lo de la passera, enguany llevaría el requadro del calendari i el faria dia faener.

Segons diuen se suprimirà la processó cívica, l’acte implícit més multitudinari. Suponc que la charlotada de la vesprada també. -Nois, feu-vos fotre i quedeu-vos sense excursió i paella «cuenta estado»-. També l’esgarro de la plaça de Manises, ara «caragolà de Chimo», sufragat per una generalitat de no creyents (Valencians agans). La mascletà (pa i trò per a amagar lo que cou i no cura), ara silenci i estalvi. El Tedeum, rebujat oficial d’en de Ribó, tindrà restricció i alfarràs previ d’assistens; considere que no devem forçar res, perque cauria sobre el poble pla alterar l’orde.

No sé lo que cada institució, gremi, entitat, falla, etc, planeja o prepara. Perque est any i esta fita no pot quedar en guaret i terra campa. Pero recomane fogir de l’apretada suma humana, més que siga en boç i d’allò que contravinga les mides assèptiques. A rant de cada u i família, igual que eixírem als balcons i finestres, cada casa, cada cor pot esplayar el més fondo sentiment en tricolor harmonia: «groc d’espiga i roig de sanc, devallant del blau del cel» Senyera, corona de la nostra terra i símbol perfecte de l’identitat lliure valenciana. L’estètica del seu flamejar no nos la pot furtar cap de verí pandèmic, ni invent pancatalà. És cosa de tots, perque la salvàrem quan estigué en perill; ara també deu fer-nos tremolar d’emoció, reivindicant-la, valents. L’any que ve tornarem al Parterre, la Catedral… Mentres, treballem i i guanyem-nos el respecte, en fermea «¿per qué no tots units?» Posem imaginació ad estos principis; en originalitat demostrarem, sense escusa, lo que som: Un poble singular de sensibilitat a prova de virus i de patògens extranys. ¡Avant!

Leave a Reply